El cant dels instruments al primer Barroc italià.
A les primeres dècades del segle XVII, Itàlia viu una autèntica revolució sonora que redefineix per sempre la relació entre la música vocal i la instrumental. Sota el lema de seconda prattica, els compositors prioritzen l'expressivitat del text i l'afecte per damunt de les estrictes regles que havien imperat en el contrapunt renaixentista. En aquest context apassionant, la música instrumental surt definitivament de la seva ombra secular. Deixa de ser un mer suport o una reducció de la polifonia vocal per convertir-se en un art autònom, brillant, que sap aprofundir progressivament en les singularitats idiomàtiques de cada instrument per treure'n la màxima expressió, tant tècnica com afectiva. 

Compositors i intèrprets van entendre ràpidament que des de la seva essència pròpia, instruments com el cornetto, la flauta de bec, el violí o el violoncel, entre altres, havien de "cantar". Aquest pont entre veus i instruments es reflecteix de manera magistral en les disminucions, on melodies vocals populars del moment —com el madrigal "Ancor che col partiré" de Cipriano de Rore, l'immortal "Amarilli mia bella" de Giulio Caccini o el motet "Pulchra es amica mea" de Palestrina—, acabin transformant-se en cants instrumentals ornamentats de la mà de grans virtuosos de l'època com Rognoni, Bassano , Van Eyck i d'altres. Lluny de substituir la veu, aquí  els instruments l'emulen, l'exalten, n'imiten els ornaments, les inflexions i fins i tot els sospirs. 

En definitiva, aquest repertori captura el batec d'un temps en què els instruments van aprendre a cantar, a parlar, fins i tot a plorar i riure, amb veu pròpia, establint un pont indissoluble entre la paraula, la pura fantasia sonora i l'expressió de les emocions de l'ànima.

Núria Sanromà, cornetto i flauta de bec 
Trio Barroc del Cafè:
Joan Vives, flauta de bec 
Daniel Regincós, violoncel 
Mireia Ruiz, clavicèmbal 

Programa
Sonata à 3 per Violino, Cornetto & Violono, de Concerti Ecclesiastici, Milà (1610) de Giovani Paolo Cima (c. 1570 - ¿?) 

Canzon prima a doi, per Basso e soprano (1638) de Bartolomeo de Selma y Salaverde (c. 1595-després de 1638) 

Disminucions sobre Ancor che col partiré, de Cipriano da Rore per a violoncel, Giovanni Bassano (1561-1617) 

Suite de danses, d'Andrea Falconiero (1585-1666) 
Brando dicho el Melo -Corrente detta l'avellina - La suavo melodia - Il Spiritillo, brando - Passacalle

Tres peces vocals, de Claudio Monteverdi (1567-1643) 
Si dolce il tiormento SV 332 (1624)  
Pur ti miro, duetto de l’Incoronazione de Poppea SV 308 (1642) 
Damigella tutta bella SV 235, dels Scherzi musicali a tre voci (1607) 

Dues disminucions del segle XVII 
Amarilli mia bella, de Giulio Caccini, de Der Fluyten Lust-Hof (1644), de Jakob van Eyck (c. 1590-1657) 
Pulchra es amica mea, de Giovanni Pierluigi da Palestrina, de Selva de varii passaggi (1620) de Francesco Rognoni Taeggio (1570-1626) 

Suite de danses: 
Ballo detto Eccardo de Canzoni... opus 12 (1637)  
Ballo detto Gennaro de Canzoni... opus 12 (1637)  
de Tarquinio Merula (1595-1665) 

Canzon a doi soprani de Divine lodi musicali, Libro 2 (1614), de Giovanni Battista Riccio (finals s. XVI- després de 1621) 

La Bergamasca de Sonate, arie et correnti Op.3 (1642), de Marco Uccelini (1603-1680) 

Pàgina web de la Setmana de Música Antiga

Venda d’entrades: 
A la taquilla del Teatre Monumental, els dilluns, dimecres i divendres de 10 a 13 h (La Riera, 169)
A l’espai del concert, des d’una hora abans de l'inici. 

Aforament limitat. Zona d'aparcament davant l'ermita.
Ubicació del concert: ermita de Sant Miquel de Mata.
Com arribar-hi (desplaçament en vehicle):