La Sereníssima República de Venècia ha hagut d’arrossegar una mena d’antiga dualitat des que, a partir del segle XVI, va començar a ser un punt de referència de tota la noblesa europea. Per una banda, mantenir-se fidels a unes tradicions pròpies difícilment expugnables per forans, i per l’altra un esperit comercial de primer ordre que els va convertir en amos del Mediterrani alhora que els va permetre aprofitar el pintoresquisme de la ciutat per fer-la llaminera al visitant il·lustre que hi deixava bones quantitats d’or i argent. A mesura que va anar arribant el final del segle XVII, es va anar accentuant la decadència de la ciutat, particularment manifesta al XVIII i que va acabar amb l’entrada de l’exèrcit de Napoleó que va fer emmudir el lleó per sempre.

En el bell mig d’aquest declivi sorgirà el darrer capítol de la gran història artística veneciana. La que van protagonitzar un grup de conciutadans que, malgrat les diferències d’edat i de classe social, certament havien de coincidir pel carrer qui sap si parlant del temps o de la pressa del pas dels dies... Albinoni (fill d’una rica família de comerciants de paper) amb Benedetto Marcello (membre d’una noble família de patricis venecians), Vivaldi (fill capellà d’un modest violinista pèl-roig de Sant Marc), la pintora Rosalba Carriera (filla d’una família humil que es va fer famosa pels seus retrats), el comediògraf i llibretista Carlo Goldoni (que va escriure textos per a Vivaldi, entre altres), el pintor Canaletto (Giovanni Antonio Canal, de qui conservem les més boniques vedutte de la Venècia del seu temps), l’escriptor i aventurer Giacomo Casanova (de qui encara usem el seu cognom com a qualificatiu associat a la seducció amorosa)... I una llarga llista més de celebritats, l’esperit de les quals és tan present en aquesta música, com els corrents de la llacuna, les brises de l’Adriàtic, la flaire de les espècies acabades d’arribar d’Orient o el misteri i el silenci de la nit veneciana.

Programa
Tomaso Albinoni (1671-1751)
   Sonata  en do menor opus 6 n. 10 per a flauta i baix continu
   De “12 Trattenimentoi armonici per camera” (Venècia, 1711)

Alessandro Marcello (1673-1747)
   Grave-Allegro-Adagio-Allegro
   Transcripció de l’adagio del concert en re menor, per a clave sol BWV 974 de J. S. Bach (1685-1750)

Antonio Vivaldi (1678-1741)
   Sonata en Sol menor opus 13 n. 6 de “Il Pastor Fido” (París, 1737)
   Vivace-Alla breve-Largo-Allegro ma non presto

   Sonata per a violoncel i baix continu n. 5 en mi menor RV 40
   Largo-Allegro.Largo-Allegro

Benedetto Marcello (1686-1739)
   Sonata n. 3 en Do Major per a clave sol
   Andante-Allegro

   Sonata en Fa Major opus 2 n. 2 (Amsterdam, 1732)
   Adagio-Minuet (Allegro)-Gavotta (Allegro)-Largo-Ciaccona (Allegro)

Trio Barroc del Cafè
Joan Vives, flauta de bec
Daniel Regincós, violoncel
Mireia Ruiz, clavicèmbal

Concert dins de la Setmana de Música Antiga de Mataró