Un home ha caigut d’una lleixa de muntanya, potser després d’haver-se trobat amb el protagonista, amant de l’escalada i el paisatge alpí. Podria ser una casualitat, un accident, una mera possibilitat, però el fiscal troba motius per acusar-lo d’assassinat: el mort havia sigut el seu gran amic i company de lluita política en una pretesa banda armada que, finalment, va delatar els seus correligionaris. El grup va ser empresonat i l’amic, exonerat.
La investigació ens ofereix l’oportunitat d’assistir a un combat dialèctic interessantíssim entre fiscal i acusat, on es fan evidents els temes més candents que el segle XXI ha heretat del segle anterior i que encara no ha sabut resoldre. Com ara l’enorme esvoranc que separa la legalitat de la justícia, la veritat dels fets de la veritat processal. Quan parla del judici al qual va ser sotmès durant la joventut, el protagonista diu que els jutges seien al setial sense abandonar la seva condició d’enemics. Ara, el seu passat de lluita política s’erigeix en indici inqüestionable de la seva culpabilitat per a un fiscal jove que no pot entendre-hi gaire d’un període històric que no va viure. Ha canviat res?
La lleialtat, la pervivència de certs ideals, la caiguda de la idea i la pràctica revolucionària, l’individualisme, la natura com a refugi de l’humanisme, l’amistat... Erri de Luca escriu un diàleg tens, però no pas mancat d’humor; viu i emocionant, però amb prou temps per a la reflexió. En presència testimonial d’un advocat d’ofici que, com a tal, és poc més que una eina del sistema, l’autor ens fa arribar la seva vocació de resistència, ni que sigui domèstica. Com a contrapunt, entre sessió i sessió de l’interrogatori, podem llegir les cartes que el vell revolucionari escriu des de la cel·la d’aïllament a la seva estimada: l’amor, una particular idea de la fidelitat, el respecte a l’altre i la companyia treuen el cap en una correspondència carregada de poesia.

Durada: 1 hora i 40 minuts

Direcció i escenografia: Ramon Simó
Intèrprets: Lluís Soler, Bernat Quintana i Guillem Albasanz
Llums: Quico Gutiérrez
So: Joan Alavedra
Ajudant de direcció: Eduard Tudela
Producció: Júlia Simó i Maria Rovelló