La flor té una manera inherent de girar-se cap al sol. Trobem predisposicions similars en costums i patrons col·lectius que de manera gairebé inconscient generen un equilibri aparent, però que individualment poden portar-nos a la incoherència. Chakai  mostra fragments d’aquestes fractures que ens fan inestables, humans i fràgils. 

Chakai fa referència a la cerimònia del te, entesa com un ritual ple de patrons, moviments predefinits i codis socials establerts que funcionen a la perfecció. Al mateix temps, en aquest art harmoniós, hi trobem el Katsugui (la tassa trencada i enganxada com a peça artística) que ens parla de la fractura, el trencament i la reparació d’un objecte o d’una persona com a part intrínseca d’aquesta bellesa harmoniosa.

Creació de Marta Dalmau, a càrrec de la companyia Dans Invitro.