Després de la lluita pel poder entre els seus germans Etèocles i Polinices, Antígona decideix enterrar Polinices tot i la prohibició de Creont, que el considera un traïdor. Moguda per l’amor i la justícia, desafia la llei del poder acceptant, així, el seu destí tràgic.
Salvador Espriu va reescriure el mite d'Antígona per reflexionar sobre la Guerra Civil Espanyola i les seves conseqüències.
Nosaltres hem situat l'acció de l'obra a la revolució del Maig del 68, el maig francès. I ho hem fet perquè Antígona és la lluita del poble contra el poder establert, la lluita entre la justícia i la injustícia, entre la lleialtat i la venjança. Antígona és la lluita de tot un jovent que assisteix perplex al desenvolupament del món contemporani. Com ho estaven aquells estudiants del maig francès. I ells són l'esperança. És per això que la lluita és seva i és per sempre.

Direcció: Concha Milla.
Autoria: Salvador Espriu.
Veu: Natàlia Sellarès
Cos: Toni Arteaga
Intèrprets: Karen Castellet Sáez, Glòria Cortés Ribas, Vinicio Ferretti, Erik González Pérez, Òscar Guardiola Jiménez, Yasmin Laamiri Dahnoun, Cristina Martínez Rodríguez, Marta Mas Majó, Guillem Molà Molina i Alfonso Trabal Aguilera.